La Diputació del General, era un òrgan temporal, representant de les Corts catalanes, que era l’assemblea de representants dels diferents braços de la terra: el braç eclesiàstic, el braç militar o noble, i el braç popular o de les poblacions reials.

Degut a que el conflicte amb Castellà s’allargava molt, la Diputació del General, que fins llavors havia estat un òrgan temporal, passa a ser permanent.

Berenguer de Cruïlles, que prèviament havia estat escollit representant del braç eclesiàstic del que en aquell moment s’anomenava Diputació del General de Catalunya, passaria a ser el president del que a partir d’aquell moment es va dir la Generalitat de Catalunya. Aquest fet es va produir en les Corts de Cervera, l’any 1359. Des de la presidència d’aquesta institució, vetllà pel compliment de l’acord que les Corts de Cervera havia signat amb el monarca Pere III el Cerimoniós per ajudar-lo en la guerra dels Dos Peres.

La institució fixà la seva seu a Barcelona.

Uns anys més tard, el 3 de desembre de 1400, els representants del tres braços varen adquirir del comerciant Pere Brunet, per 38.500 sous, la casa originària del carrer de Sant Honorat. Amb les posteriors ampliacions es va anar convertint en l’actual Palau de la Generalitat de Catalunya.